diumenge, 30 de novembre de 2008

Els Cingles de Bertí

Els cingles de Bertí
Els cingles de Bertí
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez
Els Cingles de Bertí formen part de la Serralada Pre-Litoral catalana. Per l'est es troba unit geològicament amb el massís del Montseny, separat només per l'estreta vall que forma la conca del riu Congost, a causa d'una falla, que és l'enllaç del Vallès amb la comarca d'Osona (o Plana de Vic). Per l'oest està unida topogràficament i estructuralment amb els Cingles de Gallifa, separació marcada per la conca del Tenes, i els primers murs del massís de Sant Llorenç del Munt, que produeix espectaculars saltants d'aigua, amb formacions de travertí, a Sant Miquel del Fai, possiblement el lloc més emblemàtic de la zona. A més a més, separen l'altiplà del Moianès, zona de contacte dels paisatges submediterranis de la Catalunya humida, amb els ambients mediterranis del Vallès. Estan formats per materials sedimentaris propis de la Depressió Central Catalana, com són els gresos, les calcàries, les fossilíferes o les margues.


Els vessants són coberts per alzinars, pinedes de pins blancs i pinyers i pinassa, garrigues, brolles de romaní i brucs d'hivern. No obstant, també trobem mostres d'altres elements vegetals. De la fauna destaca, sobretot, el senglar, i alguns ocells d'importància notable, com alguns rapinyaires.

Hidrogràficament, destaquen el riu Congost, que tant ell com els seus afluents travessen per esquerpes gorges anomenades Sots, i la riera del Tenes, que inclús arriba a formar cascades a Sant Miquel del Fai. En aquests paratges s'inspira la novel.la "Els Sots Feréstecs", escrita al 1901 per Raimon Casellas. Tot i això, les zones altes són minces en aigua. També poden trobar-se algunes petites coves i cavernes, totes elles molt curtes i estretes. Les més famoses, les de Sant Miquel del Fai, només són túnels.

Les principals cotes es troben al Puig Oriol (972 metres) i el Puig Fred (952 metres), que domina la vall del Congost. Pel que fa al Puiggraciós, aquest puja fins als 807 metres. Algunes valls, a part de la del Fai, que destaquen per ser força tancades, són especialment interessants pel seu paisatge i l'abundant vegetació, com el Sot del Bac, mentre que els Sots Feréstecs tenen el seu interès en la novel.la de Raimon Casellas de la qual han pres el nom. A dalt de la cinglera, destaca l'antiga parròquia rural de Bertí, d'on prenen el nom, i el Clascar, així com aquells camins amb frondosa i frescal vegetació, que permeten una agradable passejada. Els graus, per regla general, ofereixen excel.lents panoràmiques aèries dels llocs de l'entorn, encara que alguns d'ells també són força dificultosos pel desnivell que salven.

Cap a l'Alta Edat Mitjana, el poblament tendí a pujar de la vall del Congost cap als Cingles i, actualment, segueix la tendència de desaparèixer, com pot observar-se en els casos de Montmany, Bertí i Sant Miquel Sesperxes. Una pista comunica Sant Martí de Centelles amb l'Ametlla del Vallès, vorejant el cingle, el desnivell del qual és salvat pel grau Mercader, prop del Santuari de Puiggraciós. És comú trobar-s'hi forces excursionistes durant els caps de setmana.

Històricament han estat els límits tradicionals de les demarcacions civils i eclesiàstiques de Barcelona i de Vic, fet que, adaptat als nostres temps, encara es conserva (actualment, les zones pertanyents al bisbat de Barcelona són del bisbat de Terrassa).

A l'any 1994, com en moltes comarques de Catalunya, els Cingles van patir un devastador incendi, del qual encara s'estan recuperant.

Grup d'imatges dels Cingles de Bertí al Flickr.

1 comentari:

  1. Magnífic Bloc sobre els Cingles!!, Felicitats i gràcies per la teva finestra.

    Una abraçada.

    ResponElimina

Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.