Sota els cingles de Bertí el Vallès obre les ales, els núvols s'hi posen i... no se'n saben avenir!

Novetats

01/06/2011

El Congost

Ramat d'ovelles creuant el Congost, Llerona (el Vallès Oriental, Catalunya)
El Congost és un riu de la conca del Besòs i deu el seu nom a l'estreta gorja per la qual passa quan entra al Vallès Oriental.

Neix de les aigües dels espadats occidentals de la Plana de Vic, al peu de Sant Cugat de Gavadons, en terrenys formats per gresos i margues.

El riu es troba en la fractura que separa el massís del Montseny dels Cingles de Bertí i que separa aquestes dues unitats muntanyoses de nord a sud. La seva acció durant segles ha aconseguit un engorjat important que comença al Gorg Negre, prop de Centelles, que continua a Aiguafreda i el Figaró per obrir-se a la plana del Vallès quan arriba a la Garriga. Després travessa tota la plana del Vallès, passant per Granollers, i per acabar formant el Besòs en la seva confluència amb el Mogent, que li ve a l'esquerra, a l'alçada de Montmeló. No té afluents d'importància, però molts d'ells es troben, també, engorjats.

En total, el Congost té una llargada de 41 quilòmetres i una conca de 225 km², mentre que la seva mitjana de cabal és de 0'56 m³/s. Habitualment, els mesos de març, maig i setembre és quan hi baixa més aigua, marcant mínims al mes d’agost. Per la seva ubicació, es tracta d'un curs d'aigua de règim mediterrani, per tant no sorprèn que pateixi crescudes ràpides (les rierades) quan hi ha tempestes fortes, retornant al seu cabal habitual en poques hores. Això ha fet que en moltes zones es trobi canalitzat per evitar els desbordaments. En la crescuda del 10 d'octubre de 1994, el mesurador de la Garriga va registrar un cabal de 750 m³/s i una alçada de 4'9 metres.

L'aprofitament hidràulic havia tingut una certa importància antigament, mitjançant l'ús de molins i en els conreus, però la progressiva industrialització de molts pobles del seu curs ha fet que el seu paper disminueixi.

La seva riba és, encara, el millor eix de comunicacions entre el Vallès i Osona, com ho demostren el pas del ferrocarril de Barcelona a Vic i Puigcerdà i l'autovia de l'Ametlla (C-17, abans N-152), gairebé sempre paral·lela al traçat ferroviari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.

Post Top Ad

Your Ad Spot