Dins la farcida agenda d'actes que es van programar pel Vot de Poble de Sant Sebastià a Bigues, es va incloure la inauguració de l'exposició d'"El Bertí. Flaixos d'una cinglera", que després d'haver passat per la Festa Major de l'ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras, pel Santuari de Puiggraciós, en terme de Figaró-Montmany, i per la Biblioteca de Santa Eulàlia de Ronçana, es va instal·lar fins a finals del mes de febrer al Centre Cívic i Cultural El Rieral de Bigues.
Després de l'actuació del Màgic Sergio va tenir lloc la presentació, que va comptar amb la presència de l'alcalde del municipi, Joan Galiano, i d'un servidor, que vam fer uns breus parlaments a causa de l'atapeïment de l'agenda prevista, i amb un nombrós públic, amb alguns dels quals després vam tenir amenes converses i intercanvis d'opinions. Els actes de la diada van continuar amb una xocolatada, sardanes amb la Cobla Ciutat de les Roses i el grup sardanista del Casal d'avis el Bon Caliu, la lectura de poemes "Disset anys a Bigues" a càrrec de mossèn Dídac Faig, que fou el rector de la parròquia de Bigues entre 1975 i 1993, la representació del sainet còmic d'un sol acte "¡Ojo a quién entres en tu casa!", escrit i dirigit per Valentín Doblado, un altre veí de Bigues, i posat en escena pel grup de teatre del Casal d'avis el Bon Caliu. Aquesta diada finalitza amb una tradicional sardinada amb torrades i vi.
Segons la tradició que expliquen els avis i àvies, el 1808, el poble de Bigues va estar afectat per una pesta molt forta que va produir una gran mortaldat entre els seus habitants. Aquests, desesperats, es van encomanar a sant Sebastià perquè els salvés d'aquella epidèmia devastadora i sembla que el sant va aconseguir frenar la pesta.
Davant d'això, el poble de Bigues va fer un vot com a poble i li va prometre que cada 20 de gener es retria homenatge a la seva figura.
Històricament, la versió dels avis i àvies no quadra massa amb la realitat, ja que en el registre de defuncions de la parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Bigues no hi ha cap rastre d'aquestes morts de pesta. Segons les investigacions que va dur a terme mossèn Anton Bassolas en la documentació existent a l'arxiu parroquial, semblaria més probable que tota aquesta tradició arrenqui en algun moment dels segles XV i XVIII, època en què sí que es poden documentar pestes.
De fet, sant Sebastià és un sant a qui moltes poblacions del nostre país s'hi van encomanar en època de pestes.
Des de fa uns 30 anys l'acte central de la festa és una sardinada popular que es celebra a la tarda-vespre.
Després de l'actuació del Màgic Sergio va tenir lloc la presentació, que va comptar amb la presència de l'alcalde del municipi, Joan Galiano, i d'un servidor, que vam fer uns breus parlaments a causa de l'atapeïment de l'agenda prevista, i amb un nombrós públic, amb alguns dels quals després vam tenir amenes converses i intercanvis d'opinions. Els actes de la diada van continuar amb una xocolatada, sardanes amb la Cobla Ciutat de les Roses i el grup sardanista del Casal d'avis el Bon Caliu, la lectura de poemes "Disset anys a Bigues" a càrrec de mossèn Dídac Faig, que fou el rector de la parròquia de Bigues entre 1975 i 1993, la representació del sainet còmic d'un sol acte "¡Ojo a quién entres en tu casa!", escrit i dirigit per Valentín Doblado, un altre veí de Bigues, i posat en escena pel grup de teatre del Casal d'avis el Bon Caliu. Aquesta diada finalitza amb una tradicional sardinada amb torrades i vi.
Segons la tradició que expliquen els avis i àvies, el 1808, el poble de Bigues va estar afectat per una pesta molt forta que va produir una gran mortaldat entre els seus habitants. Aquests, desesperats, es van encomanar a sant Sebastià perquè els salvés d'aquella epidèmia devastadora i sembla que el sant va aconseguir frenar la pesta.
Davant d'això, el poble de Bigues va fer un vot com a poble i li va prometre que cada 20 de gener es retria homenatge a la seva figura.
Històricament, la versió dels avis i àvies no quadra massa amb la realitat, ja que en el registre de defuncions de la parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Bigues no hi ha cap rastre d'aquestes morts de pesta. Segons les investigacions que va dur a terme mossèn Anton Bassolas en la documentació existent a l'arxiu parroquial, semblaria més probable que tota aquesta tradició arrenqui en algun moment dels segles XV i XVIII, època en què sí que es poden documentar pestes.
De fet, sant Sebastià és un sant a qui moltes poblacions del nostre país s'hi van encomanar en època de pestes.
Des de fa uns 30 anys l'acte central de la festa és una sardinada popular que es celebra a la tarda-vespre.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.