dimarts, 7 de febrer de 2017

Una excursió pel pla de l'Ametlla

Osona Camina és un moviment excursionista que, en un principi aplegà 12 municipis que va néixer el 2013 amb l'objectiu de fomentar l'excursionisme per a totes les edats, descobrir nous indrets de la comarca osonenca, fer estimar i respectar la natura i fer salut tot caminant amb amics i amigues sense ànim competitiu. Amb el temps han anat creixent i enguany s'estrenen al Vallès Oriental amb un itinerari per l'Ametlla del Vallès que, si bé no toca els Cingles de Bertí, sí que permet gaudir-ne la seva magnificència des de la perspectiva que en dóna la distància.

Aquest itinerari, ideat per en Joan Lluís Pérez Francesch i un servidor per a Osona Camina, sense desnivells ni dificultats tècniques dignes d'esment, recorre el que podríem anomenar el Pla de l'Ametlla, on podrem contrastar la pressió urbanística que hi ha hagut en els anys de bonança econòmica amb les antigues i tradicionals masies que han estat el motor rural de la zona, un contrast entre l'ahir cada cop més llunyà i l'avui. A més a més, el fet d'estar en un pla ens permetrà gaudir de les cadenes muntanyoses que tanquen el Vallès Oriental pel nord.


Powered by Wikiloc


dijous, 5 de gener de 2017

La llegenda de les vespes

L'ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras és una senzilla ermita romànica del segle XII i ampliada al segle XVII que es troba al sector nord-oriental del terme municipal de Bigues i Riells, pràcticament en el termenal amb l'Ametlla del Vallès, dominant la Vall Roja.

La història més curiosa que amaga aquesta ermita adquireix els aires de llegenda i situen l'acció durant la Guerra Civil Espanyola, quan es van voler robar les campanes de l'ermita per fondre-les i convertir-les en munició. En aquell precís moment, un eixam de vespes va aparèixer i va impedir que les agafessin i se les enduguessin. Aquesta feta va transcendir i des de llavors també se la coneix com Sant Bartomeu de les Vespes.

Vallès Oriental Televisió va fer una sèrie titulada "El Vallès Secret", i un dels capítols va dedicar-se, precisament, a aquesta llegenda.
 


divendres, 2 de desembre de 2016

S'arregla el camí de can Tripeta

Segons informa l'ajuntament de Sant Quirze Safaja, mercès a una subvenció de la Generalitat de Catalunya de 29.869,30 euros, durant el mes de novembre i desembre de 2016 s'arreglarà el camí de Can Tripeta, situat a la zona dels Cingles de Bertí. Es tracta d’un camí estratègic per la prevenció d’incendis forestals ja que és la porta de sortida de moltes masies que hi ha al costat i també de connexió amb l’Ametlla del Vallès.

Aquest any 2016 s'executarà la part subvencionada per la Generalitat, mentre que al llarg de 2017 es farà el mateix amb la part que ha atorgat la Diputació de Barcelona. L’execució de l’obra s’ha atorgat a Neteges Forestals i Arranjaments Sans SL.


dilluns, 28 de novembre de 2016

Cau una gran roca a la carretera de Montmany

La nit del 23 al 24 de novembre, degut a la intensitat de les pluges registrades, van produir-se esllavissades i altres incidències a la carretera de Montmany.

El més destacable va ser l'esllavissada d'una pedra de grans dimensions, d'unes 5 tones de pes, i la caiguda de dos arbres han provocat el tall del trànsit i la necessària intervenció de diversos professionals. En el cas de la pedra, el servei de carreteres de la Diputació de Barcelona, concessionària de la carretera, ha hagut de procedir a la seva retirada. Pel que fa als arbres, els encarregats de reprendre la circulació normal han estat els Bombers.


dimecres, 9 de novembre de 2016

L'Onyó

L'Onyó de Bertí
L'Onyó de Bertí
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez
Tot i el seu aspecte actual, amb bona part de les instal·lacions abandonades i en una ruïna més o menys preocupant, l'Onyó és, possiblement, un dels masos més antics dels Cingles de Bertí. Aquest mas apareix esmentat en la documentació del monestir osonenc de Sant Pere de Casserres, en una donació de terres que es va fer l'any 1087 d'aquest mas al citat monestir.

Situat en un espai ampli i obert dins el terme municipal de Sant Quirze Safaja, en un coll planer al bell mig del serrat del mateix nom, a ponent del turó de l'Onyó i del collet de l'Ullà, s'hi va pel camí de l'Onyó, des del Soler, o bé des del collet de l'Ullà, que encerclen el turó, de 793 metres d'altitud i que duu el nom del mas, en els seus dos extrems. El petit serrat de l'Onyó s'enfila en un morro sobre la cara de ponent de l'Onyó, petita cinglera, que es va obrint mentre davalla per l'àmplia baga de Sant Miquel a ponent, o pel morro que es va allargant en direcció sud-oest fins al caire de la cinglera. Hi ha un corriol que baixa, d'una manera força sobtada, al camí per on transita el GR-5, però que, en contrapartida, regala excel·lents vistes de l'entorn.

dimecres, 19 d’octubre de 2016

Un llibre d'excursions presenta 29 rutes pels Cingles de Bertí

Els Cingles de Bertí, que separen l'altiplà del Moianès de la depressió del Vallès, són el focus del llibre d'excursions que s'ha publicat aquest estiu de la mà de Ramon Tell i Ferran Zurdo. Pels Cingles de Bertí i de Gallifa, publicat per l'editorial tarragonina Cossetània Edicions, proposa 29 rutes que parteixen de Sant Quirze Safaja i que passen per Sant Miquel del Fai, Sant Feliu de Codines, Gallifa, Castellterçol i Castellcir, entre d'altres.

Cada ruta inclou una descripció amb dades curioses i històriques, un apartat d'informació tècnica, amb el llistat dels passos a seguir, la distància total, el nivell de dificultat i l'ascens acumulat. Destaca la precisió del temps aproximat que acompanya cada ruta. Per exemple, l'itinerari que va de Sant Quirze a Sant Feliu hauria de durar 4 hores i 49 minuts, i es tenen en compte els minuts que pot comportar aturar-se a contemplar algun racó emblemàtic del camí.

A més, hi ha l'explicació detallada de l'itinerari i un mapa amb una línia que marca el trajecte a seguir. Finalment, una fotografia il·lustra un element clau de cada excursió, com l'església de Sant Feliu o un tros de la paret del castell de Montbui.

dilluns, 3 d’octubre de 2016

(Només) Una incidència cada quatre dies en cinc anys a la línia del Nord

La línia 3 de rodalia –la de Vic– ha registrat des de 2012 i fins ara un total de 488 incidències que han afectat la circulació de trens. Això vol dir que aquesta infraestructura registra almenys una incidència cada quatre dies al llarg de tot el seu recorregut, segons les dades facilitades pel Departament de Territori i Sostenibilitat. Una mateixa incidència pot afectar diversos trens.

La R3 és la quarta línia de tota la xarxa amb un volum d'incidències més gran, tot i que el nombre de trens que hi circulen és inferior a d'altres com la línia R2, que en va registrar 557 en tot el seu recorregut, tant al nord com al sud de Barcelona. A l'R8, entre Granollers-Centre i Martorell, s'han produït 134 incidències. Part d'aquestes corresponen al tram del Vallès Oriental d'aquesta línia. Amb tot, Territori no ha donat dades d'afectacions per comarques.