Sentència final contra l'ampliació de la pedrera a Bigues i Riells

No hi haurà cap ampliació a la pedrera de Bigues i Riells, ara sí, de forma definitiva. La sentència del Tribunal Suprem desestima el recurs de cassació de Canteras J. Clapé SL, BCN Business Park SL i la Generalitat contra la darrera resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L'alt tribunal va estimar l'any 2015 el recurs que un grup de veïns va interposar contra els acords de la Generalitat i Clapé per l'ampliació de l'àrea extractiva. Sense aquesta ampliació, l'únic que podrà explotant el grup Clapé és l'antiga pedrera, que té més de 80 anys. D'aquesta manera es posa el punt final a un conflicte urbanístic, medioambiental i judicial que va començar fa quinze anys, l'any 2002.

El tribunal explica que "l'activitat extractiva no és compatible amb el manteniment de la biodiversitat dels hàbitats i dels valors de la fauna". A més a més, "la planta de trituració i entresecat d'àrids, morter i derivats del ciment i la planta de formigó s'excedeixen en el permès, ja que són instal·lacions per al primer tractament dels recursos, sinó que són clarament una instal·lació industrial".

La sentència no determina quina ha de ser la nova qualificació urbanística, només prohibeix que pugui ser extractiva. 

0

Maspons i Anglasell 1897: Sant Miquel del Fai i Roca Gironella


Francesc de Paula Maspons i Anglasell (Barcelona, 1872 - Bigues, Vallès Oriental, 1966) fou un jurista i excursionista català, fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós. D'una família molt arrelada a Bigues, on encara conserven la casa pairal, estava especialitzat en dret català, del 1918 al 1920 fou escollit president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i treballà en l'Oficina d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, des d'on defensà el dret català. Pioner de l'excursionisme català, del 1925 al 1931 també fou president del Centre Excursionista de Catalunya i el 1930 el primer president de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.

El juliol de l'any 1897, juntament amb altres pioners de l'excursionisme i l'espeleologia de Catalunya, va realitzar un seguit d'excursions des de la casa pairal familiar a Bigues, que van quedar documentades gràcies a Norbert Font i Sagué (Barcelona, 17 de setembre de 1874 - 19 d'abril de 1910), sacerdot, naturalista i espeleòleg, en una publicació titulada "Excursió espeleològica a La Bancó, Les Barbotes y Singles de Bertí".

Aquesta excursió intenta reproduir la que realitzaren a la tarda del 28 de juliol de 1897 els germans Maspons i Anglasell, en Norbert Font i Sagué i n'Isidre Romeu. Per acabar d'adaptar-la als temps moderns, he canviat com a inici i final de la ruta i ho he col·locat a la Plaça del Mercat.


Powered by Wikiloc


0

Figaró proposa asfaltar fins a Puiggraciós

L'Ajuntament de Figaró proposa que es pavimenti el tram de pista forestal entre la masia de l'Ullar i el santuari de Puiggraciós per poder disposar d'una via de sortida en cas que hi hagi una incidència important que talli la C-17, l'única via d'accés al poble tant des del nord com des del sud. La carretera de Montmany, codificada com BV-1489 i que gestiona la Diputació, està asfaltada fins poc abans de l'Ullar. Des d'allà, la circulació per la pista forestal fins a Puiggraciós és complicada si no és en tot terreny. Es tracta d'un tram de 2.274 metres amb un cost aproximat de 377.246,60 €, segons l'ajuntament, que diu que any rere any demana suport a les diferents administracions per executar-lo.

L'alcaldessa, Maite Carrillo, ja va traslladar la petició a la presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, en una trobada que van tenir uns dies abans de l'accident d'un minibús al túnel de la C-17 que va tallar durant unes set hores la circulació en sentit sud. Aquest fet va col·lapsar el centre de Figaró perquè tot el trànsit en direcció Barcelona es va desviar per l'antiga carretera. Arran d'aquest fet, Carrillo va demanar una trobada amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull. Això també va provocar que la carretera de Montmany visqués una situació de col·lapse, ja que desenes de conductors que van fer servir els GPS per trobar una alternativa a la C-17 es van quedar atrapats en una via que per als turismes és un cul de sac.


1

Capcigrany

Literàriament, els Cingles de Bertí són coneguts per la novel·la de Raimon Casellas Els Sots Feréstecs, de 1901, que han transcendit al lloc i, fins i tot, en alguns mapes han donat nom al Sot de Montmany. Però la literatura infantil també té la seva història al Bertí, una història on el protagonista és un follet que dóna nom al conte, en Capcigrany, juntament amb els seus fills, en Blauet, l'Ala de Pinyó i en Floc. Aquest conte va ser escrit entre el 1921 i el 1922 per en Blai Einer, que no és altre que Francesc de Paula Maspons i Anglasell.

En un tret comú amb Els Sots Feréstecs, i com era habitual a l'època, la història va sortir, inicialment, en un fulletó col·leccionable, en aquest cas el de la revista La Mainada, que seguia el camí assenyalat per la mítica En Patufet. Posteriorment, al llarg del mateix any 1922, n'Avel·lí Artís i Balaguer l'edità a Vic en forma de llibre. Tant els fulletons com el llibre van comptar amb les il·lustracions de Josep Serra i Massana.

0

Sant Miquel del Fai serà un parc públic i gratuït

Sant Miquel del Fai és un símbol emblemàtic a la memòria col·lectiva de molts catalans, gràcies a les milers de visites escolars, familiars i de particulars durant dècades, a més d'haver acollit casaments i celebracions de tot tipus. Aquest espai natural únic, d'alt valor ambiental, paisatgístic i monumental, aviat estarà més a l'abast de tots. La Diputació de Barcelona comprarà la finca, actualment de propietat privada i situada entre els termes de Sant Feliu de Codines, Bigues i Riells i Sant Quirze Safaja, per 1.315.000 euros el proper mes de juny i la transformarà en un parc natural protegit d'accés públic. Tota la finca té la qualificació de sòl no urbanitzable i forma part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) dels Cingles de Bertí.

La compra de la finca a l'empresa Espai Natural Sant Miquel del Fai SL permetrà a la Diputació aconseguir el patrimoni monumental d'aquest espai amb el monestir i altres edificis com l'església romànica que data del segle X, que és l'església troglodítica més gran i més ben conservada de Catalunya, la casa prioral del segle XV o l'ermita de Sant Martí, que és del segle XII. El conjunt monacal és un bé cultural d'interès nacional, la màxima distinció com a monument històric. A banda, hi ha l'interès geològic d'aquest espai situat entre el riu Tenes i el Rossinyol. Està format per una successió de penya-segats i replans que generen coves, balmes i salts d'aigua i gorgs.

0

Sant Martí de Centelles du a terme tallers de coneixement del patrimoni a l'Escola Valldeneu

L'Ajuntament de Sant Martí de Centelles ha dut a terme durant el primer trimestre de l'any 2017 la primera edició del programa de tallers del patrimoni local adreçats als alumnes de l'Escola Valldeneu del nostre municipi, amb l'objectiu de promoure els valors del coneixement i la conservació del patrimoni i l'entorn.

Aquesta primera edició s'ha centrat en el patrimoni prehistòric i han inclòs visites guiades al dolmen del Duc, pintura sobre pedra i simulacre d'excavació arqueològica. Els tallers els ha impartit la restauradora Lluïsa Matas i han estat un èxit, tant pel que fa fa a la valoració acadèmica com per l'acollida que han tingut entre els nens i nenes, que s'ho han passat d'allò més bé.

En el finançament dels tallers s'ha comptat amb el suport de l'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona.

0

Maspons i Anglasell 1897: Les Barbotes, l'Avencó i Vallderrós


Francesc de Paula Maspons i Anglasell (Barcelona, 1872 - Bigues, Vallès Oriental, 1966) fou un jurista i excursionista català, fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós. D'una família molt arrelada a Bigues, on encara conserven la casa pairal, estava especialitzat en dret català, del 1918 al 1920 fou escollit president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i treballà en l'Oficina d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, des d'on defensà el dret català. Pioner de l'excursionisme català, del 1925 al 1931 també fou president del Centre Excursionista de Catalunya i el 1930 el primer president de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.

El juliol de l'any 1897, juntament amb altres pioners de l'excursionisme i l'espeleologia de Catalunya, va realitzar un seguit d'excursions des de la casa pairal familiar a Bigues, que van quedar documentades gràcies a Norbert Font i Sagué (Barcelona, 17 de setembre de 1874 - 19 d'abril de 1910), sacerdot, naturalista i espeleòleg, en una publicació titulada "Excursió espeleològica a La Bancó, Les Barbotes y Singles de Bertí".

Aquesta excursió intenta reproduir la que realitzaren el 26 de juliol de 1897 els germans Francesc, Anton, Ramon, Manuel i Nicolau Maspons i Anglasell, en Pere Pagès, en Jaume Maspons i Camarasa, en Norbert Font i Sagué, un estudiant fill de Bigues anomenat Roca i el mosso que amb el matxo portava les provisions. Crec molt probable que fessin servir les lleres d'alguns torrents com a camins, degut a que antigament els boscos s'aprofitaven; moltes d'aquestes lleres, actualment, és impensable transitar-hi, pel que he optat pels camins més propers, i això fa que quedi una ruta un pèl estranya pels paràmetres actuals. Per acabar d'adaptar-la als temps moderns, he canviat com a inici i final de la ruta i ho he col·locat a la Plaça del Mercat.

Powered by Wikiloc


0

S'impulsa la restauració del Molí de Llobateres

El Molí de Llobateres, Bé Cultural d'Interès Nacional des de 1949, afrontarà unes obres de reforma que han de permetre rentar-li la cara a tot el conjunt en els propers mesos. L'Ajuntament de Sant Feliu de Codines, propietari actual del molí, que es troba en el municipi de Sant Quirze Safaja, és qui impulsarà i pagarà les obres.

L'alcalde de Sant Feliu, Pere Pladevall, explica que "el 2009 la Generalitat ens va prometre una subvenció de 100.000 euros per la restauració, però de moment no ha pagat". No obstant, el cost de la restauració es calcula en uns 250.000 euros, que l'Ajuntament assumirà en solitari a partir del fons de reposició de l'aigua. "És una inversió de l'Ajuntament de Sant Feliu, i ho paga l'usuari del municipi a través del rebut de l'aigua", aclareix Pladevall, mentre espera rebre els 100.000 euros promesos i remarca que "casualment, el molí es troba en el seu terreny [de Sant Quirze Safaja], però res més".

0

Francesc de Paula Maspons i Anglasell

Francesc de Paula Maspons i Anglasell (Barcelona, 1872 - Bigues, Vallès Oriental, 1966), en Francisquet a Bigues, on és recordat com un home afable i proper, fou un jurista català de reconeguda trajectòria, fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós, entre d'altres impulsor i president del Centre Excursionista de Catalunya, i nebot de Maria del Pilar Maspons i Labrós, més coneguda com a Maria de Bell-lloc. Són tots ells membres il·lustres de la família Maspons, que té la casa pairal a Bigues, als peus dels Cingles de Bertí.

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i el 1897 obtingué la càtedra de dret civil a la Universitat d'Oñati, a Guipúscoa. S'especialitzà en dret català, del 1918 al 1920 fou escollit president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i treballà com en l'Oficina d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, des d'on defensà el dret català. També fou membre comitè assessor de les minories nacionals de la Societat de Nacions i vicepresident del comitè executiu del Congrés de Nacionalitats Minoritàries (1931) i president de l'Association Internationale pour l'Étude des Droits des Minorités de l'Haia. El 1951 fou un dels fundadors de la Societat Catalana d'Economia, que presidí del 1955 al 1958. També fou membre d'honor de l'Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid i de la Comissió Codificadora del Dret Català.


0

Incivisme al Congost

Brutícia al riu Congost
L'Ajuntament de Figaró-Montmany informa a 10 d'abril que el riu Congost continua acumulant deixalles. Aquesta setmana, després dels aiguats dels últims dies, s’ha detectat una gran quantitat de plàstics, mitjana aproximada de 10 plàstics i/o deixalles per metre de riu. Si tenim en compte que entre Aiguafreda i la Garriga el Congost fa 17.700 metres, podem afirmar que hi ha aproximadament 177.000 plàstics i/o deixalles. Aquesta xifra dóna una idea de la quantitat d’actes incívics: compreses, tampons i tovalloletes que es llencen pel vàter, bosses i llaunes que es llencen als carrers i marges i que quant plou són arrossegats pel riu.

0

Maspons i Anglasell, 1897: Els Cingles de Bertí


Francesc de Paula Maspons i Anglasell (Barcelona, 1872 - Bigues, Vallès Oriental, 1966) fou un jurista i excursionista català, fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós. D'una família molt arrelada a Bigues, on encara conserven la casa pairal, estava especialitzat en dret català, del 1918 al 1920 fou escollit president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i treballà en l'Oficina d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, des d'on defensà el dret català. Pioner de l'excursionisme català, del 1925 al 1931 també fou president del Centre Excursionista de Catalunya i el 1930 el primer president de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.

El juliol de l'any 1897, juntament amb altres pioners de l'excursionisme i l'espeleologia de Catalunya, va realitzar un seguit d'excursions des de la casa pairal familiar a Bigues, que van quedar documentades gràcies a Norbert Font i Sagué (Barcelona, 17 de setembre de 1874 - 19 d'abril de 1910), sacerdot, naturalista i espeleòleg, en una publicació titulada "Excursió espeleològica a La Bancó, Les Barbotes y Singles de Bertí". Aquesta ruta intenta seguir amb el màxim de fidelitat possible l'excursió que en aquest text es descriu als Cingles de Bertí, que realitzaren el dia 27 d'aquell mes de juliol.

L'excursió que aquí presentem va ser realitzada pels germans Francesc i Anton Maspons i Anglasell, Pere Pagès, Norbert Font i Sagué i un mosso de qui no en diuen el nom. Per evitar monòton desnivell, en bona part asfaltat, que hi ha des de la casa pairal dels Maspons fins al Turó, s'ha estimat convenient sortir i acabar de ca l'Adzet, al costat de l'església de Sant Pere de Bigues, en el Turó, el nucli històric de Bigues.



Powered by Wikiloc


0

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com