dilluns, 11 agost de 2014

La vegetació a les planes

La vegetació a les planes, si l'home no hi hagués intervingut, com és d'esperar, seria típicament mediterrània, és a dir, dominarien les alzines (Quercus ilex), arbre perennifoli de fulls petites i coriàcies capaç de resistir els períodes secs estivals i les baixes temperatures hivernals, i el roure martinenc (Quercus pubescens), als llocs més frescals.

Si l'alzinar és dens, ens trobem amb un bosc espès, amb abundància d'arbusts i lianes, especialment el marfull (Viburnum tinus), el galzeran (Rusus aculeatus), l'herba remuguera (Rubia peregrina), el lligabosc (Lonicera implexa), l'esparraguera (Asparagus acutifolius) i l'arítjol (Smilax aspera). En canvi, si l'alzinar és, més aviat, esclarissat, i ens trobem que predominen les plantes heliòfiles o amants del sol, com són l'arboç (Arbutus unedo), el bruc (Erica arborea), la mata (Pistacia lentiscus) o el matapoll (Daphne gnidium).

Sobre terrents calcaris o sòls no àcids rics en nutrients, el pi bord (Pinus halepensis) ha substituit les alzines, mentre que el pi pinyer (Pinus pinea) ho ha fet sobre saulons. També sobre saulons hi podem trobar exemplars d'estepa borrera (Cistus salviifolius), que té les fulles molt rugoses i les flors blanques, l'estepa negra (Cistus monspeliensis), de fulles fosques i enganxoses, l'estepa blanca (Cistus albidus), on les fulles blanques són força peludes i les flors són rosades, el bruc boal (Erica arborea), la punxant argelaga negra (Calicotome spinosa), els caps d'ase (Lavandula stoechas), i a llocs més oberts s'hi troba, també, ginesta (Spatium junceum). En aquestes àrees, la brolla porta el bruc d'hivern (Erica multiflora), amb ramellets d'un rosa pàl.lid, l'argelaga (Ulex parviflorus), la farigola (Thymus vulgaris), i, en algunes obagues, la jonça (Aphyllantes monspeliensis), que és aprofitada per la pastura dels ramats.

A la Baga de Valldeneu hi ha força exemplars de moixera (Sorbus aria), un arbre autòcton, caducifoli, submediterrani, de tendència eurosiberiana, propi de la muntanya mitjana i de les rouredes i de les pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), on hi creix dispersament.

dijous, 7 agost de 2014

El Moianès serà a la primavera una comarca

La creació del Moianès com a comarca és una vella reivindicació de deu pobles que ara mateix pertanyen a les comarques del Bages (Moià, Monistrol de Calders, Calders, Santa Maria d'Oló i l'Estany), el Vallès Oriental (Castellterçol, Granera, Castellcir i Sant Quirze Safaja, a qui pertanyen bona part dels Cingles de Bertí) i Osona (Collsuspina). La Generalitat ha confirmat que hi haurà nova comarca el 2015, amb les pròximes eleccions municipals. La Conselleria de Governació proposa que s'aprovi en un referèndum, perquè sigui un exemple de cara a la nova llei de consultes que es preveu aprovar al setembre. Tot i això, si no es pot fer la consulta, garanteix que el Moianès serà una realitat.

Els deu ajuntaments que s'integraran a la nova comarca fa quatre anys que treballen per culminar el procés per unir-se. A la comarca hi ha la inquietud que un referèndum només serviria per endarrerir tot el procés. "No ens sembla correcte que un expedient que ja està tancat ara s'hagi d'obrir per posar-hi un altre condicionant", ha afirmat Dionís Guiteras, alcalde de Moià. "No és que ens faci por donar veu al poble i la democràcia", però una consulta "el que fa és alentir i fins i tot frustrar un expedient que ja està resolt".

La vicepresidenta de govern, Joana Ortega, té previst visitar la zona al setembre per explicar la seva proposta als alcaldes implicats. Perquè el referèndum es dugui a terme, ha de comptar amb el consens dels deu ajuntaments implicats que, de moment, demanen que els tràmits no s'endarrereixin més.

Font: 324.cat.

dilluns, 14 juliol de 2014

La gran densitat d’arbres dificulta la creació de boscos madurs als Cingles

La majoria de boscos dels cingles de Bertí cremats en l'incendi forestal de la primera setmana de juliol de 1994 –ara fa tot just 20 anys– presenten una densitat d'arbres molt elevada que dificulta la creació de boscos madurs i augmenta el risc de patir un altre gran incendi.

Així ho constaten els experts consultats per EL 9 NOU, que al mateix temps reclamen la necessitat de fer aclarides a les zones on hi ha densitats més elevades d'arbres. Això facilitaria un creixement més ràpid de pins o alzines i permetria posar la primera pedra per fer una gestió forestal rendible econòmicament en un futur. “La regeneració ha anat força bé però no s'ha fet cap mena de treball silvícola i hi convindria”, constata Enric Mayà, cap dels Agents Rurals al Vallès Oriental.

Per Andreu Salvat, biòleg, “l'evolució dels boscos ha estat positiva i la recuperació de la coberta vegetal és gairebé total. En l'aspecte paisatgístic, també s'ha de valorar de forma positiva la situació actual”. “La regeneració ha estat natural”, comenta Salvat. Alzines, roures i bona part dels arbustos mediterranis van rebrotar de les soques calcinades. “Els pins i algunes mates com el romaní i les estepes van germinar de llavor. En aquest cas, la regeneració ha estat per clapes”. “La recuperació –afegeix– ha estat menor als indrets de fort pendent que es van erosionar poc o molt. De totes maneres, l'existència de zones amb poca coberta vegetal, sempre que tingui una presència minoritària, és molt interessant des del punt de vista de la biodiversitat”.

Per la seva banda, Jordi Puig, doctor en Ciències Ambientals, apunta que “la situació després de 20 anys és dolenta. Tenim unes bosquines molt denses i sense una estructura forestal”, diu Puig, que alerta de la substitució dels boscos més propis de zones de l'interior de Catalunya que hi havia abans del foc per “unes bosquines mediterrànies”, més pròpies de zones properes al mar, que hi ha ara. És una mostra que evidencia el canvi climàtic, exposa.

No fer aclarides a les zones cremades ha limitat durant aquestes dues dècades el creixement dels arbres. “Si fa 10 anys s'hagués fet una aclarida i ara se n'hagués fet una altra els cingles tindrien una estructura forestal. Si tens 1.000 arbres que han de créixer tindràs 1.000 arbres petits. Si els redueixes, la producció de biomassa es repartirà en menys arbres i, per tant, creixeran més”, explica Puig. Per la seva banda, Enric Mayà recorda que aquests 20 anys “hi ha hagut més sequera que pluges i això també afecta molt”.

Per Puig, “amb una assecada forta i amb un incendi es pot tornar a repetir la situació de 1994 de forma fàcil”. “El creixement és bastant reduït i l'estructura de la massa és més sensible a la propagació d'un gran incendi”, constata Josep Maria Espelta, biòleg i investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). En cas d'un nou foc, però, “un fet important és que avui els pins ja fan pinyes i, per tant, la majoria d'espècies es podrien regenerar”, exposa Salvat.

Font: El 9 Nou.

dimecres, 2 juliol de 2014

La Diputació de Barcelona compra Sant Miquel del Fai

Sant Miquel del Fai passarà a ser de titularitat pública a partir del mes de setembre. Finalment, serà la Diputació de Barcelona qui adquirirà en solitari la totalitat de l'espai natural per 1,1 milions d'euros. El Consell Comarcal del Vallès Oriental accepta fer-se càrrec de la gestió, però ara caldrà concretar-ne la fórmula.

Així ho ha traslladat el diputat d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Andreu Carreras, en una reunió al Consell Comarcal vallesà amb els alcaldes dels municipis que comparteixen aquest espai: Bigues i Riells, Sant Quirze Safaja i Sant Feliu de Codines.

Al principi s'havia plantejat la possibilitat que el Consell Comarcal aportés una part de diners de la compra, però finalment s'ha desestimat aquesta opció i serà la Diputació de Barcelona qui aporti tot el capital.

Font: laxarxa.com.