Vigatans i botiflers

Fragment a Lo Gay Saber
Vigatans i botiflers és una novel·la històrica de Maria de Bell-lloc, pseudònim de Maria del Pilar Maspons i Labrós, que es va publicar per primera vegada a Lo Gay Saber, des de l'1 de gener del 1878 al 15 de gener del 1879 en forma de fulletó, és a dir, dins el cos de la revista. Amb posterioritat, La Renaixensa també va publicar-la com a fulletó l'any 1893. 

Té la particularitat que de totes les novel·les històriques catalanes d'aquesta època de la nostra literatura és l'única que va ser escrita per una dona.

Com es pot deduir pel seu títol, la novel·la es situa en l'època de la Guerra de Successió Espanyola, iniciant-se en el juliol de 1713 i finalitzant l'11 de setembre de 1714. No obstant, l'aventura i l'acció dominen la novel·la i la història queda relegada a un paper secundari, com indica Jordi Tiñena en la seva tesi1.

Una part de la novel·la es situa al Pla de la Garga i, sobretot, al castell de Sant Martí, a l'extrem septentrional dels Cingles de Bertí. En la novel·la destaca la idealització de la terra i un ruralisme folklòric, fet gens sorprenent tenint en compte que havia recopilat gran quantitat de costums tradicionals i llegendes.


0

Endesa millora una línia a per integrar-la millor a l’entorn natural

La línia afectada. Foto: Endesa.
Endesa ha invertit 27.000 euros en la millora d'una línia elèctrica a Sant Quirze Safaja amb l'objectiu d'integrar-la millor a l'entorn natural per on passa. En concret, s'ha substituït un quilòmetre de cable per un de nou de tipus trenat que augmentarà la seguretat de la instal·lació i minimitzarà el risc d'incendi forestal.

A banda, s'han canviat els 30 pals de fusta que conformen la línia. L'actuació, que ja s'ha acabat, s'ha fet en una línia de baixa tensió. Forma part del pla d'inversions de millora de la infraestructures elèctrica que impulsa la companyia.

Font: Twitter de l'Ajuntament de Sant Quirze Safaja.
0

Mossèn Batlles

Joan Batlles i Alerm (La Garriga, Vallès Oriental, 23 de juliol del 1917 - Barcelona, 24 de setembre de 2017) va ser un sacerdot català considerat com un personatge de referència de l'Església de Barcelona i de l'Església catalana. Albert Manent li va fer un retrat en els 50: «Baix d'estatura, cap rodó, cabells mig blancs i esclarissats, ulls de mostela, gesticulador vibrant, orador que arrossegava masses sense tòpics, apòstol ardent, formidable organitzador, enèrgic i amb una dosi refinada d'ironia. Semblava una mena de follet que manegava tot i es feia escàpol de les dificultats amb la tenacitat en el treball i el joc de la imaginació». Antoni Serramona comenta que, amicalment, li deien «el Gran Barrufet».

Va créixer a ca l'Adzet, al costat de l'església de Bigues. Durant la guerra civil espanyola va estudiar teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana a Roma i fou ordenat prevere el 1943. La seva primera destinació parroquial van ser diverses parròquies del Penedès, que aleshores formaven part de l'arquebisbat de Barcelona. Fou professor del Seminari Conciliar de Barcelona el 1949, i el 1953 consiliari diocesà dels Joves d'Acció Catòlica i secretari de l'aleshores bisbe Vicent Enrique i Tarancón. En aquesta primera etapa va entrar en contacte amb l'escoltisme i els qui havien estat impulsors de la Federació de Joves Cristians, com l'avui beat Pere Tarrés. Des de l'obertura d'aquests moviments, va impulsar una Acció Catòlica més oberta. Com faria durant tota la seva trajectòria pastoral, promovia una església menys clerical i amb el protagonisme del laïcat. Tampoc va abandonar mai el contacte amb els joves. En una entrevista feta el 1992, mossèn Josep Bigor­dà comenta que mossèn Batlles parlava del futur de l’Església segons un ideari molt similar al del Papa Francesc. Va tenir una intervenció decisiva en la recuperació del temple de Puiggraciós el 1957 i l’arribada de la comunitat de monges el 1973.

0

La vegetació de ribera

Al fons de les valls i a les vores dels rius i dels torrents ens trobem la vegetació forestal de ribera, que es caracteritzen per l’abundància d’arbres de follatge caduc, com són el pollancre (Populus nigra), l’om (Ulmus minor) i el vern (Alnus glutinosa). També hi trobem exemplars de plataners (Platanus hybrida), on cal destacar a Riells del Fai el plataner de la Font de la Pineda, catalogat com a arbre monumental, acàcies (Robinia pseudacacia) i algunes espècies de joncs (Juncus romanus, Scripus holoschoenus).

En canvi, als rierols d’aigües calmes i poc profundes, a les fonts i a les basses hi podrem obsercar créixens (Nasturtium officinale), cues de cavall del gènere Equisetum, i, fins i tot, llenties d’aigua (Lemna minor), que construeixen el característic tapís verd de sobre l’aigua.
0

Les cent donzelles

Damunt mateix de Riells, els Cingles de Bertí formen una estreta, escarpada i recollida raconada que rep de nom Vallderrós. Aquesta clotada és creuada per diverses torrenteres que, unides amb la geologia del lloc, li han donat aquesta forma tant peculiar. A més a més, està farcida de balmes, barrancs, roques de formes imaginatives, coves, gorgs... tot un niu de llegendes.

Una de les més conegudes és la de les Cent Donzelles, que té lloc en dos dels llocs més emblemàtics i més inaccessibles d'aquesta contrada: la Cova del Moro i el Gorg de les Donzelles.

La citada llegenda diu que en els temps de dominació islàmica, el senyor del Castell de Montbui, que s'aixeca en la serra que separa Bigues i Riells de Caldes de Montbui, havia imposat al territori que dominava, entre d'altres tributs, el de cent donzelles que cada any havien de lliurar-li. Un dia, el cristians van simular un torneig amb canyes al peu de les muralles del castell i quan més distrets estaven els guàrdies del castell, es tragueren cadascú d'ells l'arma que duien amagada sota les robes i recuperaren el castell.


0

Condicionen el PR C-33 a Figaró

Aquesta setmana, han finalitzat les tasques de revisió del PR C-33, conegut també com el Petit Recorregut Garriguenc, en el seu pas pel municipi de Figaró-Montmany. El PR C-33 és un sender que enllaça la Garriga fins a Figaró pels Cingles de Bertí i torna cap a la Garriga pel Montseny.

Les feines realitzades, per l'empresa Aprèn Serveis Ambientals, s'han fet seguint el recorregut des de l'inici del corriol del sot del Bac passant pel tram urbà de Figaró, l'entrada a la vall de Vallcàrquera, el Socau, la pujada a la creu de Can Plans i Sant Cristòfol de Monteugues.

La relació de les feines fetes ha estat:
  1. Repintat de marques que estaven molt esborrades.
  2. Pintat de noves marques per evitar confusions.
  3. Clavat de la fita del sot Bac que havia estat arrencada.
  4. Modificació del traçat urbà substituint el pas pel carrer Doctor Fleming pel pas pel carrer Ramon Mestre amb el pintat de noves marques.
  5. Tapat de les marques urbanes de l'antic traçat.
1

Territori i Sostenibilitat millorarà el ferm d'uns 300 quilòmetres de la xarxa viària

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha impulsat un programa específic de millores al ferm de les carreteres de la seva titularitat que permetrà actuar en els pròxims mesos en prop de 300 quilòmetres a tot Catalunya. Aquests treballs, que comportaran una inversió de 16 milions d’euros, començaran en les pròximes setmanes d'aquest estiu i quedaran enllestits la tardor vinent.
                
Les obres que es duran a terme consistiran en la millora de les característiques  d’adherència i regularitat del paviment amb l’objectiu d’afavorir la seguretat viària i el confort en la conducció i s’afegeixen a les tasques de conservació i manteniment que el Departament du a terme de manera ordinària. Les carreteres on s’actuarà corresponen, en la zona corresponent als Cingles de Bertí, als àmbits següents:
  • Xarxa alta capacitat àrea de Barcelona. Inversió: 2,8 milions d’euros. Correspon a carreteres com la C-58, la C-17 i la C-32.
  • Àmbit de conservació de Vic. Inversió: 500.000 euros. S’actuarà en vies com la C-59 entre Caldes de Montbui i Castellterçol i la C-153 entre les carreteres C-25 i B-522.
La informació completa podeu trobar-la aquí.

0

L'excursionista de Bigues

Foto: Família Maspons i Arxiu de Bigues i Riells
Francesc Maspons i Anglasell, conegut com en Francisquet a Bigues, va ser un dels pioners de l'excursionisme al nostre país. Tot i ser de Barcelona, ell i la seva família tenien un fort vincle a Bigues, on anaven a fer temporades a la casa pairal, als peus dels cingles del Bertí. Enguany, Bigues celebra l'any Francesc Maspons per commemorar el 50è aniversari de la seva mort. És per això que el Grup Excursionista de Bigues i Riells - Amics dels Cingles de Bertí (GEBRACB) presentarà el proper dimecres, al Centre Cívic el Rieral a 2/4 de 7 de la tarda, tres excursions que faran durant els propers mesos per l'entorn. Tot plegat, per homenatjar la seva figura dins el món de l'excursionisme.

Les tres rutes que presentaran són tres excursions que es van realitzar entre el 26 i el 28 de juliol de 1897 i que apareixen a la publicació de Norbert Font i Sagué de 1898 titulada Excursió espeleològica a la Bancó, les Barbotes y Singles de Bertí. En aquestes excursions queda ben palès el seu esperit excursionista, aventurer i pioner. Aquest tres recorreguts van ser de l'Avencó, les Barbotes i Vallderròs, al Cau de la Guilla i els cingles de Bertí i a Sant Miquel del Fai i Roca Gironella.
0

La vigilància als gorgs del Tenes fa baixar les infraccions a la meitat

La vigilància privada que contracta l'Ajuntament de Bigues i Riells als gorgs del Tenes, a Riells del Fai, ajuda a disminuir el nombre d'infraccions. Mentre que el cap de setmana passat, enca­ra sense vigilància, la Policia Local va posar 20 multes, aquest cap de setmana, quan començava el control, només n'ha posat 9. La majoria de sancions són per aparcar en espais no permesos, com als marges del camí de la Pineda i de la Madella, i algunes per controls d'alcoholèmia. Algunes persones que van a banyar-se al riu (tot i que està prohibit per les orde­nances municipals) ho fan en grans grups i, en alguns casos, no hi falta l'alcohol. L'Ajuntament calcula que amb les sancions s'han recaptat uns 5000€.

La pluja d'aquest diumenge també ha ajudat a disminuir el nombre de persones al riu. Dissabte, la Policia Local va posar set multes i diumenge, dues, totes d'aparcament. Els agents que controlen els gorgs no tenen capacitat sancionadora. El protocol, doncs, és redactar una acta i avisar la policia perquè faci la denúncia. L'Ajuntament, també des de l'any passat, habilita un pàrquing als afores de Riells (a uns 20 minuts caminant fins als gorgs) per intentar reduir el nombre de cotxes mal aparcats. E1 pàrquing era gairebé ple aquest dissabte.

0

Sentència final contra l'ampliació de la pedrera a Bigues i Riells

No hi haurà cap ampliació a la pedrera de Bigues i Riells, ara sí, de forma definitiva. La sentència del Tribunal Suprem desestima el recurs de cassació de Canteras J. Clapé SL, BCN Business Park SL i la Generalitat contra la darrera resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L'alt tribunal va estimar l'any 2015 el recurs que un grup de veïns va interposar contra els acords de la Generalitat i Clapé per l'ampliació de l'àrea extractiva. Sense aquesta ampliació, l'únic que podrà explotant el grup Clapé és l'antiga pedrera, que té més de 80 anys. D'aquesta manera es posa el punt final a un conflicte urbanístic, medioambiental i judicial que va començar fa quinze anys, l'any 2002.

El tribunal explica que "l'activitat extractiva no és compatible amb el manteniment de la biodiversitat dels hàbitats i dels valors de la fauna". A més a més, "la planta de trituració i entresecat d'àrids, morter i derivats del ciment i la planta de formigó s'excedeixen en el permès, ja que són instal·lacions per al primer tractament dels recursos, sinó que són clarament una instal·lació industrial".

La sentència no determina quina ha de ser la nova qualificació urbanística, només prohibeix que pugui ser extractiva. 

0

Maspons i Anglasell 1897: Sant Miquel del Fai i Roca Gironella


Francesc de Paula Maspons i Anglasell (Barcelona, 1872 - Bigues, Vallès Oriental, 1966) fou un jurista i excursionista català, fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós. D'una família molt arrelada a Bigues, on encara conserven la casa pairal, estava especialitzat en dret català, del 1918 al 1920 fou escollit president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i treballà en l'Oficina d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, des d'on defensà el dret català. Pioner de l'excursionisme català, del 1925 al 1931 també fou president del Centre Excursionista de Catalunya i el 1930 el primer president de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.

El juliol de l'any 1897, juntament amb altres pioners de l'excursionisme i l'espeleologia de Catalunya, va realitzar un seguit d'excursions des de la casa pairal familiar a Bigues, que van quedar documentades gràcies a Norbert Font i Sagué (Barcelona, 17 de setembre de 1874 - 19 d'abril de 1910), sacerdot, naturalista i espeleòleg, en una publicació titulada "Excursió espeleològica a La Bancó, Les Barbotes y Singles de Bertí".

Aquesta excursió intenta reproduir la que realitzaren a la tarda del 28 de juliol de 1897 els germans Maspons i Anglasell, en Norbert Font i Sagué i n'Isidre Romeu. Per acabar d'adaptar-la als temps moderns, he canviat com a inici i final de la ruta i ho he col·locat a la Plaça del Mercat.


Powered by Wikiloc


0

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com