Les cent donzelles

Damunt mateix de Riells, els Cingles de Bertí formen una estreta, escarpada i recollida raconada que rep de nom Vallderrós. Aquesta clotada és creuada per diverses torrenteres que, unides amb la geologia del lloc, li han donat aquesta forma tant peculiar. A més a més, està farcida de balmes, barrancs, roques de formes imaginatives, coves, gorgs... tot un niu de llegendes.

Una de les més conegudes és la de les Cent Donzelles, que té lloc en dos dels llocs més emblemàtics i més inaccessibles d'aquesta contrada: la Cova del Moro i el Gorg de les Donzelles.

La citada llegenda diu que en els temps de dominació islàmica, el senyor del Castell de Montbui, que s'aixeca en la serra que separa Bigues i Riells de Caldes de Montbui, havia imposat al territori que dominava, entre d'altres tributs, el de cent donzelles que cada any havien de lliurar-li. Un dia, el cristians van simular un torneig amb canyes al peu de les muralles del castell i quan més distrets estaven els guàrdies del castell, es tragueren cadascú d'ells l'arma que duien amagada sota les robes i recuperaren el castell.


0

Condicionen el PR C-33 a Figaró

Aquesta setmana, han finalitzat les tasques de revisió del PR C-33, conegut també com el Petit Recorregut Garriguenc, en el seu pas pel municipi de Figaró-Montmany. El PR C-33 és un sender que enllaça la Garriga fins a Figaró pels Cingles de Bertí i torna cap a la Garriga pel Montseny.

Les feines realitzades, per l'empresa Aprèn Serveis Ambientals, s'han fet seguint el recorregut des de l'inici del corriol del sot del Bac passant pel tram urbà de Figaró, l'entrada a la vall de Vallcàrquera, el Socau, la pujada a la creu de Can Plans i Sant Cristòfol de Monteugues.

La relació de les feines fetes ha estat:
  1. Repintat de marques que estaven molt esborrades.
  2. Pintat de noves marques per evitar confusions.
  3. Clavat de la fita del sot Bac que havia estat arrencada.
  4. Modificació del traçat urbà substituint el pas pel carrer Doctor Fleming pel pas pel carrer Ramon Mestre amb el pintat de noves marques.
  5. Tapat de les marques urbanes de l'antic traçat.
0

Territori i Sostenibilitat millorarà el ferm d'uns 300 quilòmetres de la xarxa viària

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha impulsat un programa específic de millores al ferm de les carreteres de la seva titularitat que permetrà actuar en els pròxims mesos en prop de 300 quilòmetres a tot Catalunya. Aquests treballs, que comportaran una inversió de 16 milions d’euros, començaran en les pròximes setmanes d'aquest estiu i quedaran enllestits la tardor vinent.
                
Les obres que es duran a terme consistiran en la millora de les característiques  d’adherència i regularitat del paviment amb l’objectiu d’afavorir la seguretat viària i el confort en la conducció i s’afegeixen a les tasques de conservació i manteniment que el Departament du a terme de manera ordinària. Les carreteres on s’actuarà corresponen, en la zona corresponent als Cingles de Bertí, als àmbits següents:
  • Xarxa alta capacitat àrea de Barcelona. Inversió: 2,8 milions d’euros. Correspon a carreteres com la C-58, la C-17 i la C-32.
  • Àmbit de conservació de Vic. Inversió: 500.000 euros. S’actuarà en vies com la C-59 entre Caldes de Montbui i Castellterçol i la C-153 entre les carreteres C-25 i B-522.
La informació completa podeu trobar-la aquí.

0

L'excursionista de Bigues

Foto: Família Maspons i Arxiu de Bigues i Riells
Francesc Maspons i Anglasell, conegut com en Francisquet a Bigues, va ser un dels pioners de l'excursionisme al nostre país. Tot i ser de Barcelona, ell i la seva família tenien un fort vincle a Bigues, on anaven a fer temporades a la casa pairal, als peus dels cingles del Bertí. Enguany, Bigues celebra l'any Francesc Maspons per commemorar el 50è aniversari de la seva mort. És per això que el Grup Excursionista de Bigues i Riells - Amics dels Cingles de Bertí (GEBRACB) presentarà el proper dimecres, al Centre Cívic el Rieral a 2/4 de 7 de la tarda, tres excursions que faran durant els propers mesos per l'entorn. Tot plegat, per homenatjar la seva figura dins el món de l'excursionisme.

Les tres rutes que presentaran són tres excursions que es van realitzar entre el 26 i el 28 de juliol de 1897 i que apareixen a la publicació de Norbert Font i Sagué de 1898 titulada Excursió espeleològica a la Bancó, les Barbotes y Singles de Bertí. En aquestes excursions queda ben palès el seu esperit excursionista, aventurer i pioner. Aquest tres recorreguts van ser de l'Avencó, les Barbotes i Vallderròs, al Cau de la Guilla i els cingles de Bertí i a Sant Miquel del Fai i Roca Gironella.
0

La vigilància als gorgs del Tenes fa baixar les infraccions a la meitat

La vigilància privada que contracta l'Ajuntament de Bigues i Riells als gorgs del Tenes, a Riells del Fai, ajuda a disminuir el nombre d'infraccions. Mentre que el cap de setmana passat, enca­ra sense vigilància, la Policia Local va posar 20 multes, aquest cap de setmana, quan començava el control, només n'ha posat 9. La majoria de sancions són per aparcar en espais no permesos, com als marges del camí de la Pineda i de la Madella, i algunes per controls d'alcoholèmia. Algunes persones que van a banyar-se al riu (tot i que està prohibit per les orde­nances municipals) ho fan en grans grups i, en alguns casos, no hi falta l'alcohol. L'Ajuntament calcula que amb les sancions s'han recaptat uns 5000€.

La pluja d'aquest diumenge també ha ajudat a disminuir el nombre de persones al riu. Dissabte, la Policia Local va posar set multes i diumenge, dues, totes d'aparcament. Els agents que controlen els gorgs no tenen capacitat sancionadora. El protocol, doncs, és redactar una acta i avisar la policia perquè faci la denúncia. L'Ajuntament, també des de l'any passat, habilita un pàrquing als afores de Riells (a uns 20 minuts caminant fins als gorgs) per intentar reduir el nombre de cotxes mal aparcats. E1 pàrquing era gairebé ple aquest dissabte.

0

Sentència final contra l'ampliació de la pedrera a Bigues i Riells

No hi haurà cap ampliació a la pedrera de Bigues i Riells, ara sí, de forma definitiva. La sentència del Tribunal Suprem desestima el recurs de cassació de Canteras J. Clapé SL, BCN Business Park SL i la Generalitat contra la darrera resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L'alt tribunal va estimar l'any 2015 el recurs que un grup de veïns va interposar contra els acords de la Generalitat i Clapé per l'ampliació de l'àrea extractiva. Sense aquesta ampliació, l'únic que podrà explotant el grup Clapé és l'antiga pedrera, que té més de 80 anys. D'aquesta manera es posa el punt final a un conflicte urbanístic, medioambiental i judicial que va començar fa quinze anys, l'any 2002.

El tribunal explica que "l'activitat extractiva no és compatible amb el manteniment de la biodiversitat dels hàbitats i dels valors de la fauna". A més a més, "la planta de trituració i entresecat d'àrids, morter i derivats del ciment i la planta de formigó s'excedeixen en el permès, ja que són instal·lacions per al primer tractament dels recursos, sinó que són clarament una instal·lació industrial".

La sentència no determina quina ha de ser la nova qualificació urbanística, només prohibeix que pugui ser extractiva. 

0

Maspons i Anglasell 1897: Sant Miquel del Fai i Roca Gironella


Francesc de Paula Maspons i Anglasell (Barcelona, 1872 - Bigues, Vallès Oriental, 1966) fou un jurista i excursionista català, fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós. D'una família molt arrelada a Bigues, on encara conserven la casa pairal, estava especialitzat en dret català, del 1918 al 1920 fou escollit president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i treballà en l'Oficina d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, des d'on defensà el dret català. Pioner de l'excursionisme català, del 1925 al 1931 també fou president del Centre Excursionista de Catalunya i el 1930 el primer president de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.

El juliol de l'any 1897, juntament amb altres pioners de l'excursionisme i l'espeleologia de Catalunya, va realitzar un seguit d'excursions des de la casa pairal familiar a Bigues, que van quedar documentades gràcies a Norbert Font i Sagué (Barcelona, 17 de setembre de 1874 - 19 d'abril de 1910), sacerdot, naturalista i espeleòleg, en una publicació titulada "Excursió espeleològica a La Bancó, Les Barbotes y Singles de Bertí".

Aquesta excursió intenta reproduir la que realitzaren a la tarda del 28 de juliol de 1897 els germans Maspons i Anglasell, en Norbert Font i Sagué i n'Isidre Romeu. Per acabar d'adaptar-la als temps moderns, he canviat com a inici i final de la ruta i ho he col·locat a la Plaça del Mercat.


Powered by Wikiloc


0

Figaró proposa asfaltar fins a Puiggraciós

L'Ajuntament de Figaró proposa que es pavimenti el tram de pista forestal entre la masia de l'Ullar i el santuari de Puiggraciós per poder disposar d'una via de sortida en cas que hi hagi una incidència important que talli la C-17, l'única via d'accés al poble tant des del nord com des del sud. La carretera de Montmany, codificada com BV-1489 i que gestiona la Diputació, està asfaltada fins poc abans de l'Ullar. Des d'allà, la circulació per la pista forestal fins a Puiggraciós és complicada si no és en tot terreny. Es tracta d'un tram de 2.274 metres amb un cost aproximat de 377.246,60 €, segons l'ajuntament, que diu que any rere any demana suport a les diferents administracions per executar-lo.

L'alcaldessa, Maite Carrillo, ja va traslladar la petició a la presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, en una trobada que van tenir uns dies abans de l'accident d'un minibús al túnel de la C-17 que va tallar durant unes set hores la circulació en sentit sud. Aquest fet va col·lapsar el centre de Figaró perquè tot el trànsit en direcció Barcelona es va desviar per l'antiga carretera. Arran d'aquest fet, Carrillo va demanar una trobada amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull. Això també va provocar que la carretera de Montmany visqués una situació de col·lapse, ja que desenes de conductors que van fer servir els GPS per trobar una alternativa a la C-17 es van quedar atrapats en una via que per als turismes és un cul de sac.


1

Capcigrany

Literàriament, els Cingles de Bertí són coneguts per la novel·la de Raimon Casellas Els Sots Feréstecs, de 1901, que han transcendit al lloc i, fins i tot, en alguns mapes han donat nom al Sot de Montmany. Però la literatura infantil també té la seva història al Bertí, una història on el protagonista és un follet que dóna nom al conte, en Capcigrany, juntament amb els seus fills, en Blauet, l'Ala de Pinyó i en Floc. Aquest conte va ser escrit entre el 1921 i el 1922 per en Blai Einer, que no és altre que Francesc de Paula Maspons i Anglasell.

En un tret comú amb Els Sots Feréstecs, i com era habitual a l'època, la història va sortir, inicialment, en un fulletó col·leccionable, en aquest cas el de la revista La Mainada, que seguia el camí assenyalat per la mítica En Patufet. Posteriorment, al llarg del mateix any 1922, n'Avel·lí Artís i Balaguer l'edità a Vic en forma de llibre. Tant els fulletons com el llibre van comptar amb les il·lustracions de Josep Serra i Massana.

0

Sant Miquel del Fai serà un parc públic i gratuït

Sant Miquel del Fai és un símbol emblemàtic a la memòria col·lectiva de molts catalans, gràcies a les milers de visites escolars, familiars i de particulars durant dècades, a més d'haver acollit casaments i celebracions de tot tipus. Aquest espai natural únic, d'alt valor ambiental, paisatgístic i monumental, aviat estarà més a l'abast de tots. La Diputació de Barcelona comprarà la finca, actualment de propietat privada i situada entre els termes de Sant Feliu de Codines, Bigues i Riells i Sant Quirze Safaja, per 1.315.000 euros el proper mes de juny i la transformarà en un parc natural protegit d'accés públic. Tota la finca té la qualificació de sòl no urbanitzable i forma part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) dels Cingles de Bertí.

La compra de la finca a l'empresa Espai Natural Sant Miquel del Fai SL permetrà a la Diputació aconseguir el patrimoni monumental d'aquest espai amb el monestir i altres edificis com l'església romànica que data del segle X, que és l'església troglodítica més gran i més ben conservada de Catalunya, la casa prioral del segle XV o l'ermita de Sant Martí, que és del segle XII. El conjunt monacal és un bé cultural d'interès nacional, la màxima distinció com a monument històric. A banda, hi ha l'interès geològic d'aquest espai situat entre el riu Tenes i el Rossinyol. Està format per una successió de penya-segats i replans que generen coves, balmes i salts d'aigua i gorgs.

5

Sant Martí de Centelles du a terme tallers de coneixement del patrimoni a l'Escola Valldeneu

L'Ajuntament de Sant Martí de Centelles ha dut a terme durant el primer trimestre de l'any 2017 la primera edició del programa de tallers del patrimoni local adreçats als alumnes de l'Escola Valldeneu del nostre municipi, amb l'objectiu de promoure els valors del coneixement i la conservació del patrimoni i l'entorn.

Aquesta primera edició s'ha centrat en el patrimoni prehistòric i han inclòs visites guiades al dolmen del Duc, pintura sobre pedra i simulacre d'excavació arqueològica. Els tallers els ha impartit la restauradora Lluïsa Matas i han estat un èxit, tant pel que fa fa a la valoració acadèmica com per l'acollida que han tingut entre els nens i nenes, que s'ho han passat d'allò més bé.

En el finançament dels tallers s'ha comptat amb el suport de l'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona.

0

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com